La malària és una malaltia que mata més d’un milió i mig de persones l’any. És una malaltia oblidada, els tractaments són antics i, en mols casos, presenten resistències que els fan inútils. La provoquen els paràsits del gènere Plasmodium i es transmet a través de la picada d’un mosquit.

La malària no és però, una malaltia oblidada qualsevol. Tot i que als països desenvolupats només ens preocupa no caure malalts quan visitem països endèmics, aquesta malaltia gaudeix, relativament i si es pot dir així, de certa fama en els ambients filàntrops i és de les poques malalties oblidades que reben un bon finançament (sobretot provinent de la Fundació Bill i Melinda Gates) per fer-ne recerca. Molta gent coneix els assajos clínics que està fent el CRESIB d’una vacuna desenvolupada per Glaxo.

Ara fa uns mesos, Glaxo va anunciar que faria públics uns tretze mil compostos amb una possible activitat antimalàrica i així ho ha fet. El passat 20 de maig, la revista Nature publicava un article on s’anunciava que Glaxo publicava 13533 molècules amb una possible activitat contra el Plasmodium.

En els darrers dos anys, Glaxo ha analitzat el possible efecte anti-plasmodium dels quasi dos milions de molècules que té la seva llibreria. D’aquestes, 13533 han demostrat inhibir el bacteri. A més a més, 8000 d’aquestes molècules han mostrat activitat contra soques resistents als tractaments actuals i tansols un 15% han mostrat citotoxicitat en cèl·lules procedents d’hepatomes humans (serien molècules tòxiques).

Tot i que cap d’aquestes molècules es pot agafar i aplicar-la com a tractament directament (calen molts assajos previs), 13533 molècules són una bona base, punt de partida, per treballar.

L’anàlisi s’ha fet amb finançament de Malaria Venture, comunitat recolzada per la Fundació Bill i Melinda Gates.

Avui, tot escoltant la ràdio, he sentit una noticia relacionada amb la cimera pel canvi climàtic que es fa aquests dies a Barcelona que m’ha cridat l’atenció. La noticia feia referència als costos en salut que suposarà el canvi climàtic i es referia a l’augment de malalties concretes en zones no endèmiques (en zones on no són freqüents).

Fa temps que es parla dels canvis en les malalties degut als canvis climàtics, un exemple és la presència de malària en altiplans africans on abans no n’hi havia. Això és degut a que fins ara, el vector que transmetia la malària no podia viure en aquestes zones degut a les condicions ambientals (més fredes) però ara, amb un lleuger escalfament, ja s’hi pot desenvolupar sense problemes. Però això és a l’Àfrica i ens queda massa lluny. Tenim algun projecte que estudia les evolucions de malalties com la malària en funció del clima i la població, però ben poqueta cosa.

Però bé, si el clima canvia, les temperatures pugen i, si això li sumem el fet que cada vegada ens movem més i que visitem llocs remots i llunyans, fa que, malalties no endèmiques de zones “riques”, ens puguin portar algun problema. Només cal recordar els mals de cap del mosquit tigre (Aedes albopictus),i això que a casa nostra “només” ens molesta la picada!

Ara comencem a parlar dels costos en salut que ens pot comportar el canvi climàtic. Ara. Aquí, als “països enriquits” tenim sort de tenir maneres d’afrontar aquests costos. Però fa anys que hi ha gent que els pateix i no tenen més remei que conviure amb ells. “Oblidem” aquestes malalties, res, són coses de l’Àfrica i ens queda molt lluny! però quan ens afectin, segur que començarem a veure patents de nous medicaments (que la gent del sud tampoc podrà adquirir), i hi sabrem posar solucions. I doncs, per què no ens hi posem ja?

La malalties oblidades, bàsicament tropicals, no són rentables. Afecten a milions de persones però, tot i així, hi ha escassos i antics (sovint, amb molts efectes secundaris) tractaments. Això és bàsicament perquè aquestes malalties afecten a països, a població, amb pocs recursos i, per tant, un laboratori que desenvolupi i comercialitzi un medicament per a aquesta població, rarament obtindrà els escandalosos beneficis que obté produïnt un comprimit contra la caiguda del cabell.

Això fa que, aquestes malalties tinguin, com he dit, escassos tractaments, antics i amb greus efectes secundaris. Si bé és cert que hi ha grups de recerca, tot i que són minoria, que poden fer recerca bàsica amb aquestes malalties, aquests grups no tenen, ni de bon tros, els recursos necessaris per engegar tots els engranatges necessaris per a desenvolupar un nou medicament.

Avui, fent una mica de bibliografia he trobat un article a PLoS Neglected Tropical Diseases, de finals d’agost que parla dels avenços en el desenvolupament de fàrmacs per a aquestes malalties. La lectura, llarga però interessant, resumeix el que s’ha fet i s’està fent en el desenvolupament de fàrmacs per aquestes malalties.