Sempre que he de fer algun resum o presentació per la feina ho faig amb LaTeX. M’és senzill, m’ho formata tot de manera ben senzilla i, quelcom que també és important (com a mínim per la meva feina), és molt senzill escriure-hi fórmules matemàtiques.

Doncs, si bé, com dic, amb LaTeX, no tinc cap problema per fer símbols matemàtics, lletres gregues,… amb HTML no em passava el mateix. Sincerament, tot i conèixer prou el llenguatge, no tenia ni idea de com entrar aquests caràcters. Dies enrere vaig fer una cerca a la xarxa, vaig trobar molta cosa però, la millor: HTML Character Reference.

El projecte MESSENGER (MErcury Surface, Space ENvironment, GEochemistry ang Ranging) acaba de fer públiques unes imatges fins al moment inèdites: la “cara oculta” del planeta Mercuri. Les imatges mostren una gran activitat volcànica a la superfície del planeta, cràters d’impacte parcialment plens de lava. Aquesta teoria ja l’apuntava la missió del Mariner 10, ara fa 33 anys. Les imatges capturades pel satèl·lit ara fa quinze dies aclareixen totes les teories fetes a partir de la darrera missió, del 1975.

After a journey of more than 2.2 billion miles and three and a half years, NASA’s MESSENGER spacecraft made its first flyby of Mercury just after 2 PM Eastern Standard Time on January 14, 2008. All seven scientific instruments worked flawlessly, producing a stream of surprises that is amazing and delighting the science team. The 1,213 images conclusively show that the planet is a lot less like the Moon than many previously thought, with features unique to this innermost world. The puzzling magnetosphere appears to be very different from what Mariner 10 discovered and first sampled almost 34 years ago.

Enllaç al comunicat de premsa complet: Surprises Stream back from Mercury’s MESSENGER

Escriure un article a una revista científica i fer-ho bé, no sempre és fàcil. Cal, primer de tot, tenir una feina de prou qualitat (insisteixo, per fer-ho bé -hi ha revistes i revistes…-), acurada i ben feta. Després escriure. I, finalment, enviar-ho a la revista en la que vulguis intentar publicar-ho.

Quan arriba a la revista, l’editor (en la majoria dels casos) fa un primer filtre. Si el passes, envia l’article als revisors, que faran els seus comentaris i opinaran sobre l’article. Un revisor pot demanar correccions menors, correccions més importants o, fins i tot, suggerir que l’article sigui refusat.

Ara fa unes setmanes vaig rebre un correu d’una revista de cert renom (en el camp) per fer de revisor d’un article. Vaig acceptar (per si no tenia prou feina…) i em van enviar l’article. Vaig llegir-lo i rellegir-lo i vaig enviar els meus suggeriments. L’article em semblava molt interessant però hi havia alguna cosa de la metodologia que, segons la meva opinió, calia refer i/o justificar per que es feia d’aquella manera. Tot i això, vaig suggerir que l’article fos acceptat si se solucionava el tema.

Avui m’han escrit dient que, veient l’opinió dels revisors, l’article ha estat refusat. M’ha sobtat (la meva revisió no era tant dràstica). Per sort, el correu contenia les revisions dels dos revisors (una altra persona i jo). La meva ja la coneixia, m’he mirat l’altre. He entès per que no ho han publicat.  Article interessant i tal però… patam! ha fulminat la metodologia i el per que de tot plegat. Sense dir directament que calia refusar-lo, suggereix que es refaci tot i després ho tornin a intentar.

Les poques vegades que he hagut de passar per un revisor ha estat per publicacions en les que només hi he col·laborat, i no m’ha afectat massa la revisió. Però veig que realment encara sóc dins de l’ou (i quina port sortir-ne!). No sé si el comentari de l’altre revisor ha estat realment per que el treball està molt mal fet (jo no ho he vist així -però l’altre revisor segur que en sap molt més, i ho dic sense ironia-) o, simplement, per que coneix els autors i són “enemics”. Els revisors som anònims però sabem qui ha escrit l’article que ens han enviat.

Bé, m’he de preparar per quan trenqui la closca…

Els propers 25 i 26 de febrer el CESCA organitza un workshop d’ADF.

Amsterdam Density Functional (ADF) és un programari mecano-quàntic per a sistemes poliatòmics que implementa la teoria del funcional de la densitat (DFT) utilitzant funcions de base de tipus Slater. L’ADF es pot utilitzar en un gran ventall de camps de la ciència que inclouen l’espectroscòpia molecular, la química orgànica i inorgànica, la química farmacèutica i la ciència dels materials. En aquest seminari es presenta ADF, QUILD i ADF-GUI, així com les seves noves funcionalitats.

Aquí podeu trobar més informació i el programa complet de la sessió, que serà en anglès. La inscripció és gratuïta i cal fer-la abans del 31 de gener.

Recull que fa la CNN de les fites més destacables del 2007 pel que fa a ciència i tecnologia. Destaquen:

Windows Vista, Halo 3, iPhone were among year’s releases
Earth-like planet discovered, mummy of Queen Hatshepsut identified
Astronaut falls from grace, bald eagle removed from threatened species list
Google stock tops $700, Microsoft buys Facebook share for $240 million