Ètica i empresa

Els empresaris tenim mala imatge. Som vistos com els dolents de la pel·lícula. De fet, molts ens disfressem d’emprenedors, queda més cool i menys dolent (algú hauria d’establir quan deixes de ser emprenedor i passes a ser empresari, queda dit). Crec que s’ha de treballar per canviar aquesta imatge. Per exemple, el Sr. Pla del Club Súper 3, fins fa quatre dies era l’empresari dolent que tenia l’objectiu de fer fora la família dels súpers per quedar-se amb la casa. Ara és, simplement, “el dolent”.

És cert que l’etiqueta ha estat guanyada a pols. Vivim en un país poc transparent, amb amiguismes i males pràctiques arreu. Però hem de treballar per treure’ns aquesta etiqueta dels dolents de la pel·lícula. Per sort la majoria no és així.

Quan vaig fundar Mind the Byte ho tenia clar. Passava del sector públic (on m’havia format) a l’empresa. Passava a ser un emprenedor, un empresari novell. M’hauria de regir per criteris econòmics. El que mana a l’empresa és un compte de resultats. Però tenia clar, i així procuro fer-ho, que ho faria seguint uns criteris ètics. I així ho faig i miro de transmetre-ho al meu equip. Hem d’avançar, hem de vendre, hem de quadrar números. Sí. Però sempre èticament. Vetllo perquè la gent que treballa amb mi estigui contenta. Que se senti plena amb la feina que fan. Motivats i amb ganes de millorar, que si millora l’empresa millora la feina.

Des de Mind the Byte apostem per la recerca. També ho fem per la col·laboració público privada, ja sigui directament com a través de col·laboracions, projectes de recerca col·laboratius o subvencions. Però, de nou, sempre des d’un punt de vista ètic, transparents i sense males pràctiques. M’indigna quan veig que es fa el contrari.

Fa poc s’ha fet pública una reassignació de places d’una convocatòria del Mineco, específica per empreses, per contractar personal per fer projectes d’investigació. Entre les places n’hi d’assignaes a empreses que sí, fan recerca, però els projectes estan assignats a una persona que no fa recerca, que fa desenvolupament de negoci. I no és la primera vegada! Només cal triar algun nom a l’atzar i mirar el seu perfil de LinkedIn. M’indigna. Ho trobo un frau (a banda que, al meu entendre, frega la ilegalitat). Hi ha pocs diners públics i encara n’hi ha menys per a les empreses! I em fot que part d’aquests diners serveixin per fer fraus d’aquest estil. És més, tot el que es justifiqui amb el projecte és imputable a R+D interna de l’empresa i, per tant, desgrava impostos.

Com he dit al principi, els empresaris tenim mala fama. Fama guanyada a pols per grans corporacions. Molts, per sort la majoria, treballem per eliminar aquesta etiqueta. Però hi ha gent que segueix igual, es vesteixen de modern, nou, venen que aposten per la recerca, però rasques una mica i veus que no, que per desgràcia, velles i males pràctiques segueixen presents en la nova emprenedoria.

One thought on “Ètica i empresa

  1. Bravo !! Am empresaris com tu, siguin emprenedors o no ho siguin, s’acabarà aquesta mala imatge del conjunt. Exemple i denúncia d’aquell que s’aprofita de la ben-entesa social per ser fraudulent es la única manera.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>