A finals de mes es tanca un projecte europeu en el que he treballat des del setembre de 2008. Ara estem tancant alguns temes que encara teníem oberts, testejant algunes molècules i preparant els “reports” que cal entregar a la Comissió Europea a principis d’Agost.

És hora de fer balanç. Jo em vaig incorporar al projecte quan aquest ja estava iniciat (va començar al 2007) i, per tant, ja hi havia tot de vicis i maneres de fer adquirits. A més a més, és el primer projecte europeu del que participo, per tant, no puc comparar. Però sí que crec que tinc prou criteri com per saber si les coses s’han de fer així o no.

La idea dels projectes europeus em sembla molt bona. Un “parteneriat” s’uneix i presenta un mega-projecte a la Comissió Europea. El fet de ser un parteneriat fa que hi hagi diferents grups, tecnologies i recursos i que, a més a més, es pugui accedir a més finançament. Estic parlant de projectes de milions d’euros, dos, tres o fins i tot més! Poden ser també projectes de llarga durada.

En aquest projecte que ara s’acaba, per exemple, hi ha grups teòrics i grups experimentals. L’experiència és enriquidora. Fer prediccions amb l’ordinador i després que un grup experimental et pugui sintetitzar primer i després testejar les molècules és fantàstic. Però, per desgràcia, en molts projectes, aquestes sinèrgies i esperit positiu s’acaba traduïnt a només alguns dels grups (o fins i tot, tansols algunes persones) del parteneriat.

Tot sovint, aquests projectes acaben esdevenint una font de finançament per pagar gent (com més millor), omplir quatre fulls per justificar l’escassa feina feta i llestos. Vergonyós. I això no ho controla ningú. Ens queixem si ens controlen massa però en canvi, ens posen uns quants milers d’euros a les butxaques, paguem algun matxaca i ens oblidem del projecte.

Treballo en recerca. Entenc que no t’estàs el 100% del temps treballant per un projecte però, d’aquí a no fer res pel projecte, a tenir un projecte només per rebre diners, hi ha un bon tros. No dic que tots els projectes europeus siguin així, ni que tothom que hi treballi faci el mateix. Però passa. I el dia en que ens elimin aquests projectes, ens queixarem.