No, Senyores ministres, la retallada no afectarà la gent
Les dues ministres involucrades en la retallada de la partida pressupostària en R+D+I per l’any vinent ens han dit constantment que la retallada no afectarà ni la gent ni els projectes que ja estan engegats. Prometen que hi haurà compensacions, diners del Plan E destinats a recerca, una disminució de la pressió fiscal a les empreses que facin R+D+I (tenia entès que l’any vinent eliminaven les bonificacions fiscals per a aquestes empreses -ho dic, això, de cap-).
Però, realment és així? potser le nombre de gent no disminuirà, o ho farà “poc”, però, no disminuirà el nombre d’incorporacions a la recerca? no disminuiran el nombre de places ofertes com a Sara Borrell, Juan de la Cierva, Torres Quevedo,…? ja ho veurem.
El que puc explicar ara és el cas que em van explicar dies enrere. Una persona A que treballa en un departament B. Aquest departament té una mena d’acord amb una xarxa, C, d’àmbit estatal. Amb aquest acord, C passa uns diners anuals a B. B, amb aquests diners té contractada a la persona A. A més a més, fa poc, B s’ha compromès amb A per allargar un any més el seu contracte.
Ara ha arribat la sorpresa. L’any vinent C no passarà més diners a B. No hi ha diners. Aleshores, què passa amb A? doncs, B, el departament, ha de fer mans i mànigues per moure diners d’altres projectes per a poder seguir pagant A. Això implicarà que no es contractin noves persones que havien de treballar en aquests projectes.
Però no, la disminució de diners per R+D no afectarà les persones.
Evidentment, la retallada afectarà les persones. I com que aquestes persones, per norma general, ja eren en condicions prou precàries, tindrem el fenomen lògic i natural de l’estroncament de carreres, tancament de laboratoris, clausura de línies, etc., etc., etc. Però és la societat la que ha de percebre que això tindrà un impacte general: en l’economia i en la cultura. Això no s’explica prou. O s’explica amb termes màgics que han quedat ben baratats per un excés de demagògia. Si no s’explica, doncs, les autoritats retalladores podrien deixar entendre, també demagògicament, que el “sector” s’havia “sobredimensionat”. I és clar que s’havia “sobredimensionat” si per “sobredimensionar” entenem que ara hi ha hagut unes oportunitats professionals que, anys abans, haurien estat impossibles. Però cal insistir que si les mobilitzacions es fan en clau de “personal de recerca”, patirem, perquè hi ha molts altres sectors castigats, i el que caldria és fer veure quina recerca és necessària i de quina manera s’ha de fer i per què cal que sigui finançada per organismes públics.
sense ànim de criticar el text, que trobo prou explicatori, i veient la dinàmica que les coses estan prenent al país, no puc més que començar a recomanar tothom que es busqui la vida allà on l’ofereixin. Aquí o a la Xina.
[...] amb el tema pressupostos de l’Estat. I seguim també amb el tema personal. Com deia dies enrere, tot i que les ministres involucrades en el cas insisteixin en que la retallada no [...]
[...] parlant de gent qualificada, molta amb un doctorat a l’esquena. Però en fi, les ministres diuen que la retallada no afectarà la gent, no pas. Suposo que és més senzill ensenyar a quatre científics com posar maons i arreglar les [...]
[...] si la generació anterior a la meva ho va tenir complicat, la meva encara ho tindrà més. Si la tisorada dels pressupostos d’enguany ens va esverar, doncs, preparem-nos pel que ve per l’any [...]