A propòsit de Bolonya
Aquests dies, per enèsima vegada des que es va fer (ara fa quasi deu anys) el Pla de Bolonya ha tornat a sortir a la llum. Quan era estudiant de farmàcia, vaig ser, durant dos anys, membre de la Junta de la Facultat. Aleshores, mentre a la Junta es debatia un nou pla d’estudis (emmarcat dins les idees de Bolonya) ja hi va haver vagues per aquest pla. Mentre els estudiants representants (escollits per la comunitat estudiantil) treballàvem per fer el millor pla d’estudis possible, dins el marc que delimita l’estat, la Generalitat i el mateix pla de Bolonya, d’altres decidien convocar vagues i impedir a la resta d’anar a classe.
Sí, es dirà que aquestes vagues eren convocades pels sindicats estudiantils, i que, per tant, també representaven als estudiants. El problema és que aquests sindicats eren, sovint, presents només als claustres universitaris i llunyans al dia a dia de les facultats, deixant els espais més propers (Juntes de Facultat i Consells d’Estudi) per la resta de sindicats o grups minoritaris. En fi, la sensació era d’anar treballant dia a dia mentre “els grans” decidien guanyar protagonisme i fer, tot sovint, vagues i grans mobilitzacions al marge del dia a dia i de la comunitat universitària en si.
Veig que amb el temps poca cosa ha canviat. Pel que conec del Pla Bolonya, no crec que sigui tant dolent com se’ns pinta, tot el contrari! tot el que serveixi per millorar la qualitat de les nostres universitats (tant a nivell de docència com a nivell de recerca), benvingut sigui! I, si té algunes coses dolentes o que calen millorar, posem-nos’hi i mirem de solucionar-les. Però, d’aquí a forçar (prohibir) la gent a anar a classe, tancar les facultats, i demanar referèndums absurds, hi ha tot un món.
Aquests dies a les facultats i edificis on hi ha tancades s’han programat tot d’actes “alternatius”, taules rodones, conferències,… hi ha quelcom que tota aquesta gent no ha après: si una cosa té la universitat, és que és un espai d’intercanvi, de cultura i de coneixement. No cal embrutar les facultats per fer-hi conferències!
Per estar al dia del tema Bolonya, us recomano algunes lectures de’n Jordi Villà i n’Enric Canela, molt més acurades que la meva opinió i prou clarificadores: Bolonya: Fi de les primeres jornades de festes? i Bolonya. En ambdós blocs hi trobareu més articles relacionats.
[...] Seguir llegint: A propòsit de Bolonya [...]
Noi, no podria estar més d’acord. Des de l’estranger dona la mateixa sensació, que les coses no han canviat pas massa, encara recordo les manifestacions a l’UAB, feien els seus concerts, les seves Xibeques calentes i ho deixaven fet tot una porqueria. Les revolucions comencen a les biblioteques… “ya no hay locos” que diu la cançó.
Doncs jo no hi estic gents d’acord, i tampoc crec que els estudiants que no podran continuar els estudis un cop graduats, ja que els preus dels màsters, seran prohibitius, tampoc ho estiguin. Tampoc crec en una universitat paternalista, com la que sen’s vol imposar, on es premiï aspectes, com l’assisténcia a classe o el seguiment continu al llarg de l’avaluació, passant a tractar els alumnes d’universitat com a “nens en edad escolar”, igual que no estic d’acord amb l’elevat grau d’especialització que impliquen els futurs plans d’estudi del pla Bolonya, y que limiten la flexibilitat alhora de poder escollir un lloc de treball un cop graduats.
El pla Bolonya significa passar d’una universitat pública a una universitat becada, a l’estil americà, amb un alt grau d’especialització, que només beneficia als estudiants més brillants o amb més recursos i perjudica a la gran majoria.
El Pla de Bolonya no implica passar a una universitat becada. Implica una millora de la qualitat, de la capacitat i del coneixement. Amb el que dius, Xavi, vols dir que optes pel model “clàssic”… un semestre sense fotre brot i jugar-t’ho tot en un parell de setmanes d’exàmens?
Doncs jo no hi estic d’acord, gens! Jo he estudiat com tu dius que vols que sigui… i, ara, on s’està aplicant Bolonya, al·luciono amb els estudiants i les estudiants, amb la manera en com se’ls ensenya, en la manera de fer. No s’ho juguen tot a una carta, s’ho van treballant, participen, es fan pràctiques més “reals”,…
Clar, Bolonya implica currar-s’ho i això no agrada.
Xavi, els “nens en edat escolar” eren els ganduls que jugaven a futbol a la gespa de l’Autònoma mentre els altres fèiem els exàmens. Que el pla Bolonya, tal i com s’està portant aquí és un desastre? Absolutament d’acord. Però l’alternativa “universitat-ludoteca revolucionària emancipatòria per a proletaris de Gràcia, Les Corts i Sant Cugat” no és una alternativa, és un suïcidi.
Com puc veure quí és l’autor d’aquest article?