Comments on: Un llibre: La doble hélice http://www.selenocisteina.info/2008/11/20/un-llibre-la-doble-helice/ Bloc de ciència Tue, 14 Jun 2011 17:44:36 +0000 hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.3.1 By: max perutz http://www.selenocisteina.info/2008/11/20/un-llibre-la-doble-helice/comment-page-1/#comment-15867 max perutz Fri, 02 Apr 2010 18:50:36 +0000 http://www.selenocisteina.info/2008/11/20/un-llibre-la-doble-helice/#comment-15867 [...] He used the technique of X-ray crystallography. ... Mail (will not be published) (required) ...Selenociste¯na Un llibre: La doble h©liceA m©s de Wilkins, tamb© van posar-hi objeccions Francis Crick, Linus Pauling, Max Perutz i [...] [...] He used the technique of X-ray crystallography. … Mail (will not be published) (required) …Selenociste¯na Un llibre: La doble h©liceA m©s de Wilkins, tamb© van posar-hi objeccions Francis Crick, Linus Pauling, Max Perutz i [...]

]]> By: Lectora corrent http://www.selenocisteina.info/2008/11/20/un-llibre-la-doble-helice/comment-page-1/#comment-6348 Lectora corrent Mon, 01 Dec 2008 16:05:58 +0000 http://www.selenocisteina.info/2008/11/20/un-llibre-la-doble-helice/#comment-6348 En el seu moment, Harvard University Press, que l'havia de publicar "The double helix" (Watson era aleshores professor a Harvaard), va decidir no fer-ho per les queixes que va rebre per part de les persones que en van lllegir l'original, especialment pel retrat distorsionat que feia de Rosalind Franklin. Tot i els canvis que va fer en la primera versió, Maurice Wilkins va escriure al director de Harvard University Press i va dir-li que trobava vergonyós que donessin supert a la falta d'immaduresa i mal gust d'un membre del seu professorat, per més distingit que fos. A més de Wilkins, també van posar-hi objeccions Francis Crick, Linus Pauling, Max Perutz i el germà de la mateixa Franklin (ella havia mort el 1958). Però no és únicament Rosalind Franklin la que en surt malparada. No tinc a mà el llibre de Waqtson, però mira el que escriu sobre Crick, que era amb qui va treballar sobre el DNA. N'hi havia perquè no tornés a dirigir-li la paraula. (En parla Brenda Maddox en el seu llibre "Rosalind Franklin. The dark lady of DNA", una biografia molt objectiva i una reflexió sobre la ciència que es feia a mitjans del segle XX.) En el seu moment, Harvard University Press, que l’havia de publicar “The double helix” (Watson era aleshores professor a Harvaard), va decidir no fer-ho per les queixes que va rebre per part de les persones que en van lllegir l’original, especialment pel retrat distorsionat que feia de Rosalind Franklin.

Tot i els canvis que va fer en la primera versió, Maurice Wilkins va escriure al director de Harvard University Press i va dir-li que trobava vergonyós que donessin supert a la falta d’immaduresa i mal gust d’un membre del seu professorat, per més distingit que fos. A més de Wilkins, també van posar-hi objeccions Francis Crick, Linus Pauling, Max Perutz i el germà de la mateixa Franklin (ella havia mort el 1958).

Però no és únicament Rosalind Franklin la que en surt malparada. No tinc a mà el llibre de Waqtson, però mira el que escriu sobre Crick, que era amb qui va treballar sobre el DNA. N’hi havia perquè no tornés a dirigir-li la paraula.

(En parla Brenda Maddox en el seu llibre “Rosalind Franklin. The dark lady of DNA”, una biografia molt objectiva i una reflexió sobre la ciència que es feia a mitjans del segle XX.)

]]>