Un llibre: La doble hélice
Me’l van regalar ara fa uns dies, per la tesi i… un regal molt encertat! El llibre, escrit per un dels pares de l’estructura de l’ADN, en James Watson, explica, precisament, com van arribar a l’estructura de la doble hèlix.
La història comença amb l’arribada d’en Watson a Europa, com a post-doc, amb una beca del govern dels Estats Units. Va explicant els seus canvis de laboratori, reunions, recerca, gent,… fins arribar a la cursa final per a desxifrar l’estructura de l’ADN, explicant totes les teories i models previs a l’estructura definitiva.
A banda de ser una lectura divulgativa molt interessant (i ben escrita), és un llibre curiós de llegir perquè et mostra el Cambridge de principis dels cinquanta. Els laboratoris, la feina, com es feia recerca en aquella època i, entre d’altres coses, viu el descobriment de l’estructura hèlix alfa (de les proteïnes) per part de’n Linus Pauling. En la història que s’hi explica es parla de descobriments que ara se’ns ensenyen a l’institut i la facultat, de les relacions entre els científics de l’època, de les cartes que s’enviaven per discutir diferents temes de la seva recerca,…
És un llibre de lectura senzilla (tot i que admeto que cal un mínim -mooolt poquet!- coneixement per seguir-lo), interessant científicament però també molt curiós des del punt de vista històric.
En el seu moment, Harvard University Press, que l’havia de publicar “The double helix” (Watson era aleshores professor a Harvaard), va decidir no fer-ho per les queixes que va rebre per part de les persones que en van lllegir l’original, especialment pel retrat distorsionat que feia de Rosalind Franklin.
Tot i els canvis que va fer en la primera versió, Maurice Wilkins va escriure al director de Harvard University Press i va dir-li que trobava vergonyós que donessin supert a la falta d’immaduresa i mal gust d’un membre del seu professorat, per més distingit que fos. A més de Wilkins, també van posar-hi objeccions Francis Crick, Linus Pauling, Max Perutz i el germà de la mateixa Franklin (ella havia mort el 1958).
Però no és únicament Rosalind Franklin la que en surt malparada. No tinc a mà el llibre de Waqtson, però mira el que escriu sobre Crick, que era amb qui va treballar sobre el DNA. N’hi havia perquè no tornés a dirigir-li la paraula.
(En parla Brenda Maddox en el seu llibre “Rosalind Franklin. The dark lady of DNA”, una biografia molt objectiva i una reflexió sobre la ciència que es feia a mitjans del segle XX.)
[...] He used the technique of X-ray crystallography. … Mail (will not be published) (required) …Selenociste¯na Un llibre: La doble h©liceA m©s de Wilkins, tamb© van posar-hi objeccions Francis Crick, Linus Pauling, Max Perutz i [...]