Sovint el major o menor risc de patir càncer es relaciona amb factors externs com ara les radiacions i, cada vegada més, la dieta.

Les radiacions tenen una relació clara i coneguda per tothom. Una radiació pot mutar el DNA de les nostres cèl·lules. Si aquest dany al DNA és lleu, tenim mecanismes que reparar-lo o, sinó es pot, eliminiar la cèl·lula. Però si el dany és més greu o se n’acumulen d’altres, pot derivar en un tumor. Un exemple de radiació, le radiació solar. D’aquí la importància d’emprar protectors solars.

La dieta ja és més “curiosa”. Des de fa temps s’ha relacionat la poca ingesta de fibra amb tumors al colon (la fibra no és l’únic factor!) però, i els altres aliments? hi ha aliments que poden afavorir l’aparició de càncers? n’hi ha que ens poden protegir? Tot i que el càncer no és quelcom senzill i aquestes relacions no poden ser, ni molt menys, definitives (és a dir, no menjar fibra no implica que segur que pateixis càncer de colon), hi ha certes relacions.

De la relació entre la dieta i el càncer se’n parla aquests dies en la trobada anual de l’Associació Americana per la recerca del càncer. El portal Biology NewsNet, ofereix un resum dels abstracts més interessants.

A healthy diet and lifestyle protect against a wide range of diseases, and new research presented at the American Association for Cancer Research 2008 Annual Meeting, April 12-16, shows that cancer is no exception. Researchers demonstrate how excessive alcohol drinking could lead to an increased risk of breast cancer, how consuming too many calories may increase one’s risk for melanoma, and why with folic acid, timing is everything for colon cancer prevention.

L’FDA (Food and Drug Administration) dels Estats Units està en alerta per les reaccions al·lèrgiques  a l’heparina. L’heparina és un anticoagulant molt emprat ja des de fa temps i utilitzat sovint en intervencions quirúrgiques i tractaments de diàl·lisi per evitar que la sang coaguli. S’extreu del budell dels porcs.

L’heparina estudiada és de la casa Baxter i la preocupació rau en el fet que si bé durant l’any 2006 als Estats Units van morir tres persones degut a una reacció al·lèrgica al producte, des del novembre del 2007 fins ara, ja n’han mort 62 (i la xifra podria arribar a poc més del centenar). Tots els casos estan relacionats amb el mateix laboratori i tenen el punt comú de ser produïts amb primeres matèries d’origen xinès.

Això ha obert el debat de si cal regular la producció exterior d’alguns productes. La pregunta és si el que que es produeix fora del país segueix realment les normes i controls de qualitat que es requereixen dins del propi país. Les respostes, de moment, són, per una banda, dels productors xinesos, que diuen garantir la qualitat i de la FDA mateixa, que es planteja obrir agencies en aquells països on es produeixen primeres matèries d’alguns productes.

Aquests dies passats, des de diumenge al migdia fins ahir, he estat a Càrdiff (Gal·les), de congrés. He anat al MGMS Spring Meeting (trobada anual que fa la Molecular Graphics Modelling Society) que, més que un gran congrés, és una trobada força internacionalitzada, de la societat convocant. Ve a ser uns “quàntics catalans”  (trobada anual de la Xarxa Catalana de química teòrica) però internacional.

La infraestructura era modesta, el material i coffee-breaks senzillets (cal dir que el preu del congrés tampoc era astronòmic), però, la qualitat de les xerrades i el nivell d’organització, molt bons. Les xerrades estaven dividides en blocs de quatre, la primera més llarga i feta per algú amb més “solera” i les tres restants, més curtes i per gent amb menys “solera”. Sempre hi ha excepcions, però la majoria m’han estat molt interessants. A més a més, els chairmans han garantit la puntualitat i i compliment de l’horari (quan n’apendrem aquí d’això?).

Com a factor comú, cal dir que el tema més general de les xerrades ha estat el “bio”. La majoria d’estudis presentats feien referència a mètodes emprats per estudiar sistemes biològics, a l’estudi de proteïnes en sí, enzims, algun fàrmac. M’han agradat, de manera especial, les intervencions de’n Fahmi Himo, del KTH d’Estocolm i de’n Jeremy Harvey, de la Universitat de Bristol.

El que m’ha sorprès és que molta gent empra mètodes QM/MM per sistemes biològics sense “cap problema”. Quan els sistemes mostrats contenen metalls, la proporció de QM/MM ha estat inferior però, tot i així, m’ha sorprès veure que, d’una manera o altra, molta gent aplica QM/MM a les proteïnes.

També m’ha sorprès la relativa forta penetració de les empreses, aquí no hi estem acostumats però, fins a quatre o cinc empreses i/o serveis externs han fet xerrades. Algunes explicaven el que oferien i d’altres, els magnífics resultats que s’obtenen amb els seus programes. Sé que totes elles estaven entre els patrocinadors, però m’ha sorprès que fessin xerrades i tot. Aquí, la universitat i l’empresa les tenim molt més separades.

Per acabar, el dimecres al migdia vaig fer la meva xerrada, la darrera del congrés. N’estic content. Sempre, passes nervis abans de xerrar, retoques mil vegades la presentació, t’ho mires i remires… i… tot, per rematar-ho en vint minuts. Estic content però de com vaig xerrar, em vaig sentir còmode i, pel que em van dir algunes persones després, el tema havia estat interessant. La meva xerrada portava per títol: Computational studies on the active center of FDH enzymes. Aquí es pot descarregar la presentació (pdf).