Aquest matí, a la feina, he tingut una conversa filològica. Treballo amb un enzim que en anglès de diu Formate dehydrogenase H. Aquest enzim té la tasca d’agafar el formate i oxidar-lo per obtenir així diòxid de carboni, un protó i un electró. Des que vaig començar la tesi, m’he referit a l’enzim com a “Format” deshidrogenasa H i al seu substrat (el formate) com a “format”.

Avui ho hem discutit. Format? Formiat? he fet una traducció de les meves de l’anglès al castellà, de formate a “formato”. Però resulta que el format i el formato venen a ser l’estructura d’alguna cosa (el format d’una presentació, el format d’un llibre,…). Però res a veure amb la química. Ho he acabat solucionant fent el que hauria d’haver fet fa mesos (o anys!), buscar-ho al diccionari i… l’anió de l’àcid fòrmic es diu formiat ( en anglès i formateformiato en castellà). Així doncs, també canvia el nom català de l’enzim i tenim que la Formate deshydrogenase és la Formiat deshidrogenasa.

En fi, a la feina estic acostumat a fer i assistir a presentacions en anglès, a escriure els resums, a llegir,… fins i tot admeto que a vegades, per explicar alguna cosa, agafo paraules angleses sense mania. Però s’ha de vigilar. Quan la nostra llengua ens dóna recursos, no la fem malbé, aprofitem-la! Així doncs, procuraré parlar, quan ho faci en català, del formiat i no del “format”.

Per cert, DNA, per referir-se a l’ADN, està acceptat.