Síntesi d’un genoma
Segons publica avui la versió a la xarxa de la revista Science (notícia), un equip de científics liderats pel Prof. J. Craig Venter, han aconseguit sintetitzar de novo el genoma complet del Mycoplasma genitalium (un bacteri que viu al tracte urogenital humà.
Diversos experiments anteriors enfocats a “crear” un genoma des de zero, fins al moment havien fracassat degut a la dificultat que té treballar i sintetitzar grans cadenes de DNA. Aquesta vegada l’estratègia ha estat diferent: s’ha treballat amb l’organisme viu que es coneix que té el genoma més petit (580 Kb -580000 parells de bases-), s’han sintetitzat de nou estructures d’uns 6000 parells de base, que s’han anat unint fins a obtenir peces de 145 Kb -una quarta part del genoma- i s’han introduït en un llevat, que s’ha encarregat d’unir les peces i obtenir així el genoma complet del bacteri.
Però això no és tot. En aquestes peces de DNA s’hi han afegit uns marcadors que permeten assegurar que la síntesi que ha fet el llevat, prové del DNA que els investigadors l’hi han inserit. Així doncs, el genoma obtingut, és idèntic al de M.genitalium però, a més a més, conté “coses” introduïdes pels investigadors. Per seguretat, al nou genoma se li ha fet una altra petita modificació: se li han activat aquells gens que indueixen a produir patologies.
Aquests resultats obren les portes a fer, en certa manera, “organismes de laboratori”, és a dir, a crear microorganismes que facin allò que volem. Fins ara, això era relativament possible: la “senzillesa” (no us ho prengueu de manera literal) de funcionament d’un bacteri fa que sigui relativament senzill introduir-li una peça de DNA enfocada a produir quelcom concret. Aquesta nova descoberta però, fa que, no calgui “modificar” un bacteri per que produeixi allò que volem sinó que pot arribar a permetre “crear” un bacteri enfocat a fer quelcom determinat (des de purificar aigua, fins a fer de catalitzador en una refineria, passant per sistemes de fixació de CO2 i de producció de proteïnes concretes).
(Vilaweb també en parla )
Disculpa la meva ignorància però, un cop has sintetitzat tot el genoma…què fas? ell sol es crea la resta d’elements i s’encapsula en un bacteri de forma espontània?
Hola Josep Mª, fa uns mesos, crec que va ser l’equip del mateix Prof. Craig, va aconseguir transferir el genoma d’un bacteri a un altre. Suposo que la gràcia de crear un genoma de zero serà poder-lo inserir dins un bacteri al qual li podem haver tret prèviament el seu genoma propi, així el “nou”, aprofitarà tots els mecanismes de la cèl·lula.
Imagina. Sintetitzes un genoma de nou. Aquest genoma, a banda de tenir els elements que codifiquin per les funcions bàsiques de la cèl·lula, conté informació per sintetitzar unes proteïnes concretes que t’interessen. Agafes un bacteri, li transfereixes el teu nou genoma i, ja tens el “teu” bacteri.
Però bé, tot això són especulacions de futur. No m’agrada quan els mitjans de comunicació anuncien un avenç científic i ja li donen grans aplicacions.
Per cert, la ignorància (que dius tu), fa que ens fem preguntes i que amb elles avancem.