Pel que fa a l’article en concret (que va motivar el meu escrit), està clar que el treball tenia deficiències greus, però, potser sóc molt innocent, crec que hi ha maneres i maneres de dir/fer les coses. Com a autor, si rebo una revisió com aquesta, em dol més que si se’m diu el mateix en paraules més suaus.

benvingut al mon de les publicacions! Jo he treballat 2 anys d’editora en una revista científica i et puc dir que en principi els editors fem tot el possible per escollir revisors que no son ni ‘amics’ ni ‘enemics’ dels autors. Es clar que és impossible saber-ho segur, només pots esbrinar si treballen en coses molt semblants, si han publicat coses junts o han treballat aprop, etc. A més el fet de tenir 2 revisors també et dona més joc – en el teu cas, l’altre revisor era molt més estricte, però tu també vas veure alguns problemes en la metodologia, per tant no és que ell s’ho estigués ‘inventant’ completament (en el cas que fos un ‘enemic’)… És clar que parlo sense tenir ni idea de l’article ni de les revisions, i no estic justificant la decisió dels editors!

De tota manera, jo, personalment, crec que si els revisors son anònims (que em sembla be), també ho haurien de ser els autors, per intentar evitar al màxim aquests possibles ‘conflict of interest’, tant positius com negatius.