Revisors de publicacions

Escriure un article a una revista científica i fer-ho bé, no sempre és fàcil. Cal, primer de tot, tenir una feina de prou qualitat (insisteixo, per fer-ho bé -hi ha revistes i revistes…-), acurada i ben feta. Després escriure. I, finalment, enviar-ho a la revista en la que vulguis intentar publicar-ho.

Quan arriba a la revista, l’editor (en la majoria dels casos) fa un primer filtre. Si el passes, envia l’article als revisors, que faran els seus comentaris i opinaran sobre l’article. Un revisor pot demanar correccions menors, correccions més importants o, fins i tot, suggerir que l’article sigui refusat.

Ara fa unes setmanes vaig rebre un correu d’una revista de cert renom (en el camp) per fer de revisor d’un article. Vaig acceptar (per si no tenia prou feina…) i em van enviar l’article. Vaig llegir-lo i rellegir-lo i vaig enviar els meus suggeriments. L’article em semblava molt interessant però hi havia alguna cosa de la metodologia que, segons la meva opinió, calia refer i/o justificar per que es feia d’aquella manera. Tot i això, vaig suggerir que l’article fos acceptat si se solucionava el tema.

Avui m’han escrit dient que, veient l’opinió dels revisors, l’article ha estat refusat. M’ha sobtat (la meva revisió no era tant dràstica). Per sort, el correu contenia les revisions dels dos revisors (una altra persona i jo). La meva ja la coneixia, m’he mirat l’altre. He entès per que no ho han publicat.  Article interessant i tal però… patam! ha fulminat la metodologia i el per que de tot plegat. Sense dir directament que calia refusar-lo, suggereix que es refaci tot i després ho tornin a intentar.

Les poques vegades que he hagut de passar per un revisor ha estat per publicacions en les que només hi he col·laborat, i no m’ha afectat massa la revisió. Però veig que realment encara sóc dins de l’ou (i quina port sortir-ne!). No sé si el comentari de l’altre revisor ha estat realment per que el treball està molt mal fet (jo no ho he vist així -però l’altre revisor segur que en sap molt més, i ho dic sense ironia-) o, simplement, per que coneix els autors i són “enemics”. Els revisors som anònims però sabem qui ha escrit l’article que ens han enviat.

Bé, m’he de preparar per quan trenqui la closca…

3 thoughts on “Revisors de publicacions

  1. hola Alfons,

    benvingut al mon de les publicacions! Jo he treballat 2 anys d’editora en una revista científica i et puc dir que en principi els editors fem tot el possible per escollir revisors que no son ni ‘amics’ ni ‘enemics’ dels autors. Es clar que és impossible saber-ho segur, només pots esbrinar si treballen en coses molt semblants, si han publicat coses junts o han treballat aprop, etc. A més el fet de tenir 2 revisors també et dona més joc – en el teu cas, l’altre revisor era molt més estricte, però tu també vas veure alguns problemes en la metodologia, per tant no és que ell s’ho estigués ‘inventant’ completament (en el cas que fos un ‘enemic’)… És clar que parlo sense tenir ni idea de l’article ni de les revisions, i no estic justificant la decisió dels editors!

    De tota manera, jo, personalment, crec que si els revisors son anònims (que em sembla be), també ho haurien de ser els autors, per intentar evitar al màxim aquests possibles ‘conflict of interest’, tant positius com negatius.

  2. Hola Maru,
    entenc que pels editors a vegades pot ser impossible remetre articles a revisors “enemics”, simplement, per que no es coneixen totes les relacions. Això dóna pes a la darrera cosa que comentes i amb la que estic plenament d’acord: l’anonimat. Com a revisors som anònims però no pas com a autors, i em sembla injust. Com a revisor he de dir que el fet de conèixer els autors a vegades t’ajuda a revisar (pots fer una mica de recerca per veure en què treballa). Però, com a autor, l’anonimat total seria garantia d’imparcialitat.

    Pel que fa a l’article en concret (que va motivar el meu escrit), està clar que el treball tenia deficiències greus, però, potser sóc molt innocent, crec que hi ha maneres i maneres de dir/fer les coses. Com a autor, si rebo una revisió com aquesta, em dol més que si se’m diu el mateix en paraules més suaus.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>